dimecres, 16 de març de 2011

CREMA CATALANA

Aquesta vegada m'he sumat a la proposta de la "recepta del 15", per aquest mes de març proposaven la Crema Catalana i aquí teniu la meva.



He de dir que és la meva primera participació en un esdeveniment de cuiners blocaires, així que em fa especial il·lusió.
També confeso que és la primera vegada que he fet aquest postre i no perquè no m'agradi, moltes vegades en demano als restaurants, però sempre ho anava posposant de fer-la. Així que m'ha anat perfecte l'empenta de la recepta del 15 per decidir-me.
I per ser la primera vegada he fet una crema catalana clàsica (la recepta la vaig treure fa temps de la revista Descobrir cuina) i l'he acompanyat amb un punt de nata i alguns trossets de fruita.


CREMA CATALANA

Ingredients:

- 500 ml de llet
- 4 rovells d'ou
- 100 gr. de sucre
- 20 gr. midó de blat de moro
- pela de llimona
-1 branca de canyella

Preparació:

Posar la llet (deixar un rajolí) amb la branca de canyella i la pela de llimona, una vegada bulli apartar del foc i afegir el sucre. Tapar i deixar infusionar perquè agafi els aromes.
Utilitzar el rajolí de llet per disoldre la maizena, afegir els rovells d'ou batuts.
Quan s'hagi refredat la llet que estava al foc s'hi afegeix la barreja dels rovells i ho passem per un colador abans de tornar-ho a posar al foc. Barrejar continuament amb una cullera de fusta perquè no s'enganxi i la crema quedi ben fina, just abans de bullir i quan ens sembli que està suficient espessa retirar del foc. Per últim abocar en les terrines individuals.
Deixar a la nevera (tapat amb paper film) fins que es refredi, abans de servir tirar sucre per sobre i cremar. Bon profit! 



dilluns, 14 de març de 2011

TIRAMISÚ

Aquest cap de setmana hem estat amb els amics en un poblet de l'Alt Urgell celebrant l'aniversari de dues de les meves amigues. Les dues ens van fer de cuineres i ens van preparar un dinar fantàstic, un arròs caldós amb peix, mmmm... boníssim! 
Per fer una sorpresa vaig portar un postre, havia de ser una pastís d'aniversari però degut a la falta de temps vaig fer aquest tiramisú (encara que de presencia sigui poc vistós és molt bo).

Aquesta vegada no vaig tirar cap foto del postre abans de menjar-lo, l'únic que he pogut rescatar és un retall d'una foto de les homenatjades on surt el pastís. La pròxima vegada que el faci ja li faré unes quantes fotos més!


La base d'aquesta recepta la vaig extreure d'algun blog de cuina, però com que ja fa temps no recordo de quin. Jo he anat variant les quantitats dels ingredients segons el nostre gust.

TIRAMISÚ

Ingredients:

- 2 ous grans
- 500 gr. mascarpone
- 100 gr. sucre
- 16 melindros dels tous (dependrà de la mida)
- una tassa de cafè
- dues culleradetes de amaretto (o un altre licor)
- cacau en pols

Preparació:

Primer de tot fer una tassa de cafè i deixar refredar, un cop fred barrejar el cafè i l'amaretto en un bol ampli o un plat fons.
Seguidament separar les clares dels rovells. Batre els rovells amb la meitat del sucre fins que quedi una barreja espumosa i uniforme. Afegir el mascarpone i barrejar perquè s'integri bé.
A part, batre a punt de neu les clares d'ou amb el sucre restant. Afegir a poc a poc les clares al mascapone, jo utilitzo una espàtula per anar integrant-ho suament.

Pel muntatge he utilitzat un motlle de vidre quadrat (mesura un pam aproximadament).
Primer de tot a la base escampar una cullerada de la barreja de mascarpone. Seguidament anar sucant els melindros a la barreja de cafè i amaretto, jo els agafo per les vores i els suco amb compte de que no em caiguin. Col·locar vuit dels melindros a la base i a sobre estendre la meitat del mascarpone. Repetir la mateixa operació amb la resta de melindros i per últim, escampar a sobre el mascarpone restant vigilant que quedi una capa uniforme.

Important: Refrigerar a la nevera tapat amb paper film d'un dia per l'altre, d'aquesta manera s'integren bé tots els sabors.
Abans de servir empolsimar amb cacau en pols, perquè quedi ben escampat utilitzo un colador (com si el tamises).

* Les quantitats de cafè i licor poden variar segons el gust, a mi no m'agrada gaire fort.